dimarts, 3 de novembre del 2009

La columna - novembre 2009


FORA CREUS


Llegeixo a la premsa que el Tribunal d’Estrasburg ha condemnat Itàlia a retirar els crucifixos de les aules, ja que considera que la seva presència “és una violació de la llibertat dels pares d’educar els fills segons les seves conviccions i de la llibertat religiosa dels alumnes”. Les reaccions a Itàlia dels sectors conservadors i de l’Església han estat, naturalment, de caire apocalíptic: “bogeria, error dramàtic, fracàs polític de la UE, ofensa a la tradició...”

Aquesta darrera és bona: ofensa a la tradició. A diferents fòrums d’Internet hi podíem trobar aquests darrers dies una gran quantitat de comentaris sobre aquesta notícia: a favor i en contra (amb uns quants estirabots referits a l’islamisme i la immigració en general), amb varietat d’arguments per defensar postures oposades –alguns d’ells força raonables–, però al final l’únic motiu definitiu per mantenir la creu a l’aula sembla ser la tradició. Brillant.

Possiblement no cal tan enrenou, els crucifixos s’aniran retirant discretament i la religió s’anirà situant a poc a poc en l’àmbit d’allò que és privat, que és segurament el que avui li correspon. Però el fet que “sempre s’ha fet així” sigui una raó de tant de pes per no bellugar-se, no deixa de ser preocupant. De tradicions n’hi ha i n’hi ha hagut moltes, però no hi ha cap llei natural que dicti que han de ser eternes (sortosament algunes han desaparegut per sempre, i altres senzillament han desaparegut); sense anar més lluny, si Crist no hagués trencat amb la tradició, ara no hauríem de parlar d’això.

I dit sigui de passada, veure els representants municipals, com a tals, participant en celebracions estrictament religioses, és una tradició que caldria anar revisant. I agafo ‘discretament’ el paraigua.

Joan Feliu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada