MILLET TÉ LLIM
El cas Millet, que ha esclatat darrerament i que encara donarà molta feina als periodistes d’aquest país, té alguns matisos que el fan diferent a altres casos de corrupció que podríem anomenar més ‘tradicionals’. Matisos que li donen un aire de vodevil i que el fan diferent en la forma però no en el fons.
D’entrada, l’estafador principal, o presumpte estafador hauríem de dir, no és un polític sinó una persona de la societat civil i de la burgesia catalana. No només això sinó que els polítics en aquest cas són, en certa manera, els estafats, ja que les diverses administracions (ajuntament de Barcelona, Generalitat, govern de l’Estat) havien dipositat la confiança en el senyor Millet i aportaven diners a les activitats del Palau de la Música Catalana.
Però els autèntics estafats del cas són els membres del món musical del país. Un món acostumat a les precarietats econòmiques però que ara descobreixen que, en part, eren tals. No estem en un país on el món de la cultura rebi grans ajuts per tirar endavant, ni on les empreses exerceixin gaire el mecenatge de concerts i festivals. Però el senyor Millet havia aconseguit que totes les administracions aportessin diners i que un bon grapat d’empreses col·laboressin econòmicament en la fundació Palau de la Música. Sembla, doncs, que el senyor Millet devia tenir un important poder de convicció.
Les protestes o les reaccions que han sorgit un cop s’ha conegut el cas encara li han acabat de donar l’aire aquest de vodevil que apuntava al principi. Les que jo conec són les següents:
Els cors de l’Orfeó Català canten al carrer en senyal de protesta. Crec que és la reacció més normal dels directament afectats. Fan el que saben fer: cantar.
Algú penja una falsa placa a la plaça Lluís Millet (rebesavi de Fèlix Millet i fundador de l’Orfeó Català) rebatejant-la com a plaça Fèlix Bitllet.
Es fa córrer per internet Felix Bitllet, el videojoc on es tracta d’anar aconseguint bitllets i Creus de Sant Jordi abans que t’atrapin els mossos d’esquadra.
Al país dels verbívors (verbalia.com) proposen el fòrum sota el títol palindròmic Millet té llim, on es demanen aportacions ludicolingüístiques relacionades amb el cas.
Tot plegat un cas lamentable, com tots els casos de corrupció, que ha posat en evidència que l’acumulació de càrrecs i el mantenir-se molts anys en un mateix càrrec (Millet hi ha estat durant 30 anys) són un caldo de cultiu perfecte per al pillatge.
Joan Puig i Ortiz